“Pensar, lluitar i ajudar-nos” “Molt après, tot per aprendre”

Formació/competició

Durant temps, hem considerat que la nostra primera dedicació a la formació havia de ser alguna cosa aliena a la competició. I no ha de ser ben bé així. En l'esport formació i competició van i han d'anar donades de la mà.

Només si amb els nostres jugadors i equips en els que juguen tenim una alta exigència competitiva (entenent la competició en el seu sentit més ample i noble -que res té a veure amb els “resultats” sinó amb el que els nens i joves poden arribar a fer i aprendre per ells mateixos i amb/contra els altres), podem assegurar a tots i cadascun d'ells una formació esportiva, i per tant, també humana, del més alt nivell.

Compromís/orgull

Un projecte de qualsevol tipus, i més encara un projecte formatiu, només es pot dirigir amb determinació i fermesa cap a les seves finalitats si les persones amb les quals compta creuen, s'encaminen i defensen les mateixes finalitats. El compromís comporta respecte i deure cap als qui prenen la responsabilitat de dirigir el camí del club, dels equips o dels jugadors, però també comporta i necessita de la mirada i aportació crítica dels qui hi estan sincerament compromesos.

El compromís amb la tasca implica i necessita d’una satisfacció irracional i desacomplexada pel que som, del que fem i del que volem fer i ser, que sigui motiu de cohesió i enfortiment interns, i de defensa i “marca” externa.

Humilitat/noblesa

Malgrat convingui estar convençuts, compromesos i orgullosos del nostre club, ens cal reconèixer que la feina feta, encara és poca i pot ser encara molt millor, que la feina feta ha costat molt, i que tant que a costat, molt poc costa perdre-la. Ens cal reconèixer que el camí seguit fins ara, molts clubs abans ja l’han recorregut, que no fem res de nou o extraordinari i que els qui no l’han fet encara, estan o poden estar en camí de recórrer-lo. Ens cal ser molt humils, perquè encara estem a moltíssima distància de l’excel·lència institucional i esportiva. Ens cal, per tant, relacionar-nos amb els altres tècnics, jugadors, equips i clubs des d’una actitud respectuosa i gens altiva, i amb la intenció de servir-nos mútuament i aprendre. Volem ser naturals i francs amb els altres, no aprofitar-nos d’ells ni fer demostracions de superioritat davant la debilitat.

Rigor/austeritat

Els bons resultats i l’èxit esportiu i institucional no es donen per casualitat o sort, però tampoc no es donen només amb bona voluntat, per molt que aquesta es doni a grans dosis. Els bons resultats necessiten de reflexió, de competència tècnica i de dedicació audaç, les que permeten un treball raonat i sistematitzat dirigit cap a les fites que un es proposa. Cal afegir, però, que convé que això es doni sense excessos, sense luxes, sense pompositat, sense estridències, sinó amb la màxima naturalitat i discreció, i amb allò estrictament necessari per tal d’atendre a allò que considerem important.

FINALITATS DEL CLUB

• Formar esportistes en la pràctica de l’hoquei sobre patins.

El club s’imposa el deure d’ensenyar a jugar a hoquei patins a tots aquells infants i joves que es proposin aprendre’l i gaudir de l’esport. No obstant això, aquest deure se’l pren amb la màxima exigència, i no com una mera recreació. El club es proposa que tots els jugadors que gaudeixen de la seva formació esdevinguin altament competents en la pràctica d’aquest esport (això és que siguin capaços de disputar en igualtat i amb competència contra la immensa majoria d’equips i esportistes de la mateixa edat), i que a resultes d’això creixin com a homes i dones.

• Possibilitar la competició en hoquei sobre patins fins a la màxima categoria nacional.

El club entén que la competició és un mitjà indefugible per a la formació dels esportistes. Pren, però, cura dels perills i els límits de la competició segons l’edat i les habilitats dels nens i els joves. El club ha de possibilitar jugar als nens i joves en el nivell de competició que els sigui més favorable i ha d’aspirar a què aquesta sigui sempre del més alt nivell possible. Quan la competició imposi situacions nocives pels seus jugadors o exigències infraestructurals que el club no pugui cobrir, el club avantposarà l’interès general formatiu, abans que arriscar la integritat i viabilitat del projecte del club sencer.

• Esdevenir una entitat esportiva sense ànim de lucre en el sí i a l’entorn de la qual es generi un espai de lleure familiar i amistós.

Malgrat la tasca principal del club sigui esportiva, entenem que aquesta és vehiculadora d’una experiència més ample i extensa i que comprèn no només als esportistes sinó també a les seves famílies i amics, i no només la pràctica esportiva estricta sinó també tota l’activitat social que es genera al seu voltant. D’aquesta manera el club promourà activitats entre els socis que no quedin restringides ni en la competició ni en la pràctica i ensenyament de l’hoquei, i que permetin formar un sentiment d’identitat, pertinença, compromís i orgull de ser del CP Congrés. D’aquesta manera, pel que toca la vessant esportiva, necessitem tècnics i jugadors compromesos amb el projecte que representa el club i agermanats amb tots els socis, i no simples professionals, fitxatges o associats.

• Projectar i donar entitat a la pràctica esportiva de l’hoquei sobre patins en el teixit social del barri, de la ciutat i del país.

El club es fa responsable de la presència i l’efecte del nostre esport en la societat des de la incidència que el propi club pugui tenir sobre el seu entorn.